Aquesta publicació té com objectiu mostrar els efectes provocats per la globalització
neolliberal com autèntiques violacions de drets humans.
Aquest estudi neix amb el propòsit de realitzar un
diagnòstic de l’impacte que han sofert els drets econòmics, socials i culturals (DESC), com a conseqüència de l’expansió
de la globalització econòmica. Les condicions indignes a les que un sector cada cop més gran de la societat
global es veu obligat a viure, a més de ser inacceptables ètica i moralment, constitueixen una dexació per part dels
Estats de les obligacions contragudes en virtut dels tractats internacionals. Així, el fil que travessa tota la publicació
tracta no només de desmitificar la ideologia neolliberal com a quelcom inqüestionable, sinó de qualificar els
consegüents dèficits socials com a conductes contràries als límits legals.
Amb un clar objectiu divulgatiu l’estudi adopta una estructura en clau regional i procedir així a un estudi més exhaustiu
del grau de acompliment i respecte del que són objecte els DESC. Les regions analitzades són: Europa
Occidental, Europa de l’Est, Amèrica del Nord, Amèrica Llatina, Magrib, Àfrica Subsahariana, Àsia i Oceania, i
els drets estudiats; dret al treball a Europa, dret a l’educació, dret a la salut, dret de la dona, dret a un habitatge digne,
dret a l’alimentació i dret dels pobles indígenes, respectivament.
Cada capítol segueix una estructura comuna i lineal, que arrenca amb un context polític, social i econòmic de la regió,
mostrant una panoràmica general de l’estat dels DESC, fins a assolir l’anàlisi del dret econòmic, social o cultural
que ha estat triat en concret per a aquesta regió.
A cada capítol, es realitza primerament una descripció dels impactes que les transformacions esdevingudes a nivell internacional
en matèria de política econòmica i social, han suposat per a les polítiques i decisions públiques adoptades
a nivell estatal. Paral·lelament, s’identifiquen propostes alternatives provenint de la societat civil que reivindiquen una
transformació de les relacions socials, actualment injustes i contràries al benestar humà global. Alhora, també es denuncia
l’habitual criminalització de les mencionades alternatives per la part dels Estats que lluny de integrar-les al debat
públic, les releguen a l’àmbit del dret penal. Aquest context pretén aportar una perspectiva general a cada regió que
permetrà identificar las decisions polítiques i lluites socials que impacten a l’avanç o retrocés del gaudiment dels DESC.
Posteriorment, es analitza l’estat dels serveis socials bàsics mitjançant els quals s’accedeix al gaudiment dels DESC,
i es constata que els bens públics lluny d’estar a l’abast de totes les persones per a garantir la seva supervivència, es
converteixen en bens comerciables que estan a disposició de les lleis del mercat desfigurant-se al seu caràcter de
protecció. En aquest context s’analitzaran les greus conseqüències que ha tingut per a la universalitat del accés, l’apropiació
en mans privades de la gestió i administració d’aquests serveis, evidenciant que la protecció de l’individu
no està entre les prioritats dels processos privatitzadors.
Finalment, en la darrera part dels capítols es procedeix al anàlisis de una de les principals vulneracions de DESC
en cada regió. El criteri seguit per seleccionar el dret econòmic, social o cultural objecte d’estudi, ha atès a raons
d’especificitat a aquesta regió, ja sigui degut a la violació sistemàtica d’aquest dret, a una especial dificultat per a ferho
efectiu, o pel contrari, per raons de caire positiu, experiències exitoses o jurisprudència garantista.
L’especial precarietat que encara el mercat laboral al continent europeu; la marginació de les minories afroamericanes
quant a l’educació a Nordamèrica; l’alt percentatge de població sense accés a serveis de salut a Amèrica Llatina;
el cas PUCL del Tribunal Suprem de l’Índia que va suposar un gran avenç a la consagració a nivell internacional del
dret a l’alimentació; la situació de vulnerabilitat que pateix la dona al Magrib; el cas Grootboom a Sudàfrica que va
contribuir enormement a delimitar les obligacions estatals respecte al dret a l’habitatge i la situació d’especial desprotecció
dels drets dels pobles indígenes a Oceania, són algunes de les raons que motivaren l’elecció dels drets.
Les fonts documentals sobre les que s’han recolzat aquest treball són fonamentalment tractats internacionals de
protecció i promoció de drets humans, especialment les relatives a drets econòmics, socials i culturals, indicadors
estadístics d’organitzacions internacionals, informació procedent de fonts tant governamentals com no governamentals,
i publicacions específiques de drets humans i polítiques públiques. En aquest sentit, ens agradaria agrair
el treball de reserca realitzat per Helena Barbosa, Alex Baturone, Jone Bengoetxea, Frida Herz, Gala Montseni i
Christian Rios, que han facilitat enormement el treball als autors dels capítols.
Responent a una de les principals característiques de l’adopció del discurs dels drets humans, es fa especial émfasi
a la situació que viuen els grups que es troben en situació de major desprotecció, com són les dones, grups indígenes,
etc... i les conseqüències de la discriminació de la que són objecte.
Finalment, afegir que el desig últim d’aquest treball és contribuir, tant com sigui possible, a elevar al debat públic
les responsabilitats tant estatals com d’actors privats a la configuració de les relacions socials globals i respecte dels
drets humans de totes les persones. La contínua divulgació de responsabilitats comunes contribueix i pretén que
aquestes no es perdin a l’oblit, que estimulen a les administracions i que reforcin els arguments dels actors socials.
