Idees clau per al debat
Punts febles
El baix nivell educatiu, independentment si és nouvingut o no.
El baix nivell d’un centre. Si l’escola té un baix nivell educatiu, la gent marxa.
La distribució desigual d’ alumnes de famílies immigrades. L’ administració
en té una responsabilitat molt importat. Ha de procurar prèviament una
distribució equitativa de l’ alumnat a les diferents escoles.
El discurs poc clar de l’ administració en relació a l’ interculturalitat. No
n’hi ha prou amb una bona predisposició.
La política educativa. Una educació en la diversitat és un repte previ a
l’augment de la diversitat cultural
L’ aula d’ acollida. Aquesta és una mesura que hauria ser potenciadora de l’
interculturalitat, però acaba sent afavoridora de l’ exclusió i la discriminació,
per què solament s’hi troben alumnes immigrats.
La poca relació i treball conjunt entre escola, familia i entorn.
La dificultat de determinar un nombre específic de places a les escoles,
perquè hi ha molts factors que hi intervenen.
Punts forts
La bona predisposició de les escoles d’ assumir ser aquest primer espai de
contacte.
La consciència de moltes entitats respecte a l’ interculturalitat.
Les fortaleses de la ciutat de Barcelona: comptar amb recursos tecnològics i
equipaments.
Propostes per un sistema educatiu intercultural:
1. Respecte a la concentració de nouvinguts a les escoles:
Tenir en compte que el dret a l’ educació porta en si mateixa altres
drets com la cultura, el dret a escollir, etc., però els camins que s’estan establint no ho contemplen i per això cada dia es viu una realitat més
polaritzada i diversificada.
L’escola bressol és el primer punt de matriculació, aquesta tendència
hauria de considerar- se per a garantir una major igualtat. La realitat de
l’escola bressol hauria de marcar una via.
2. Respecte a l’ optimització de recursos:
Aprofitar la xarxa de relació personal, familiar i educativa que hi ha a
les escoles. És important que aquestes xarxes s’ obrin a altres
institucions, serveis socials, educatius, etc.
Potenciar l’ús i aprofitament dels centres educatius (oberts més
hores, etc.) per facilitar la trobada, la interrelació, etc.
3. L’ aula d’ acollida:
Augmentar recursos tècnics i humans.
Fer una normativa més tancada i clara. Si no hi ha normes clares, la
integració pot acabar sent tot el contrari.
Cal coherència entre les funcions que se’ls hi assigna i les formes que
es duen a la pràctica: cal concretar de quina manera es garanteix que
aquestes eines s’ apliquen correctament.
4. Cohesió social:
Treballar més la relació entre escola, família i entorn.
Aprofitar l’oportunitat dels plans educatius d’ entorn. Sobre el paper
són molt interessant, però en la pràctica es diluïxen.
Donar suport i formació al professorat de l’aula ordinària, no només
al professorat de les aules d’ acollida.
Importància de treballar el dol migratori, principalment amb l’ alumnat
de secundària. És un fet que no s’ està treballant, i hi ha importants
riscos no fent-ho.
Importància d`atendre a tota la diversitat, independentment de
l’origen. Es necessiten eines per gestionar la diversitat en si mateixa.
