L’hospitalitat és un valor transcultural (existeix, d’alguna manera, en totes les cultures),
i afavoreix la convivència. Per això, és de gran importància desenvolupar el sentiment
de pertinença a l’estructura educativa que representa el centre escolar.
I això és vàlid tant per a l’alumnat o les seves famílies com per al professorat de
recentment incorporació. Una convivència harmònica influirà positivament sobre la construcció
de la personalitat dels nostre alumnat i diversos estudis han
comprovat que millora també el rendiment escolar i el desenvolupament d’habilitats
cognitives. Si les famílies se senten part del procés educatiu dins de l’espai
escolar, podran col·laborar de manera més eficaç en els progressos dels seus fills i
filles. Pel que fa al professorat, sabem la importància de no sentir-se sol davant
les dificultats de l’aula. Els plans d’acolliment, han de, per tant, anar dirigits a
tota la comunitat educativa, i no tan sols a l’alumnat immigrant i a les seves famílies.
Es tracta de dissenyar entorns escolars que estimulin la participació, les relacions
interpersonals positives i el gaudir durant el procés d’ensenyament-aprenentatge
(amb el seu corresponent èxit escolar) per a tots i totes. El pla d’acolliment ofereix
nous espais i oportunitats de desenvolupament personal, social i professional, en condicions
d’igualtat.
Sembla evident subratllar la importància de l’aspecte general del centre, aules i espais
comuns. Un centre educatiu ha de ser, alhora, un lloc en el qual es gaudeix.
Cal que transmeti alegria, diversitat, disponibilitat, i reflecteixi el paper de cadascu i el seu
lloc en el mateix.
Pel que fa a les famílies, caldrà evitar que la seva relació amb el centre educatiu
s’associï exclusivament a situacions problemàtiques. És necessari establir canals que permetin a les famílies rebre el millor que els pugui aportar la comunitat educativa
i retornar a aquesta comunitat el millor de si mateixes. És a dir, el centre educatiu
ha de convertir-se en un espai públic de participació i aprenentatge per a tota
la comunitat.
I pel que fa a l’alumnat, estem d’acord amb Maria José Díaz Aguado (2006)
que el professorat hauria d’evitar, des del principi, convertir-se en un Pygmalió
que intenti modelar als seus alumnes com si fossin una escultura perquè s’ajustin
a la seva idea d’alumne model, impedint-los així desenvolupar la seva pròpia identitat.
Tot el contrari, seria aconsellable que es partís de la riquesa de la diversitat a l’aula
per reflexionar sobre la millor manera d’exercir la seva pràctica docent i aconseguir
més eficàcia.
El pla d’acolliment és un projecte de centre, en el qual tot el claustre ha de veure’s
involucrat. Si així ho requereix, pot comportar una transformació a nivell d’organització
dels recursos humans i materials existents.
Activitats de comprensió
Preparació dels espais físics
Cartell de benvinguda en totes les llengües presents en el centre educatiu.
Informació multilingüe i icònica de les diferents dependències
Mapamundi destacant els països d’origen de l’alumnat.
Panell amb fotos de tot l’alumnat, on es van incloent la de qui
s’incorpora al llarg de l’any.
Cartells amb mapes i informació bàsica dels països d’origen de l’alumnat.
Paraula «hola» en totes les llengües possibles al llarg dels passadissos.
Decoració amable del Centre: plantes, exposició permanent de treballs
gràfics realitzats per l’alumnat, colors alegres, etc.
Traduccions en totes les llengües presents en el centre de documentació
i informació sobre el funcionament del mateix.
Visita guiada pel centre per a qualsevol persona recentment incorporada.
Protocol d’actuació per a presentació del nou professorat als seus col·legues
i del nou alumnat i les seves famílies als tutors i tutores.
Activitats a l’aula
Concha Moreno (2004) i el Col·lectiu Amani (2004) ofereixen una gran varietat
d’activitats d’acolliment a l’aula per a alumnat recentment incorporat.
Com a proposta addicional, suggerim confeccionar una «fitxa personal», en
grandària A3, de cada alumne i alumna, tal com proposem en el model
adjunt.
- Fitxa
S’enganxaran a les parets de la classe, a l’altura dels seus ulls (perquè les puguin
consultar en qualsevol moment) i de forma permanent. Es pot posteriorment
realitzar treballs de recerca sobre els gustos, preferències, llocs
de residència, etc. dels membres de la classe. Una manera de procedir és,
per exemple, confeccionar un “Bingo” entre tots. Per a això es preparen fitxes amb
preguntes sobre característiques personals. Es formen equips de 2 o 3 membres
i se’ls dóna una còpia del qüestionari. Hauran de buscar, consultant les
fitxes personals exposades en les parets, qui posseeix aquesta característica.
Cada vegada que s’incorpori un alumne o alumna nova, es confeccionarà una
fitxa nova.
Classes d’espanyol per a mares i pares
Una de les dificultats amb les quals es troba l’alumnat de recentment incorporació
és la de la llengua d’instrucció. Si aquesta llengua és nova per a ell o per a
ella, ho és, també, per a les seves famílies. Dins del pla d’acolliment a les famílies, proposem en una primera fase, classes
de lectoescriptura en la llengua d’instrucció, perquè puguin facilitar
aquestes mateixes habilitats instrumentals als seus fills i filles. Superada aquesta etapa,
que sol coincidir amb el primer trimestre del curs, es passa a una metodologia
pròpia de l’ensenyament de llengua i cultura per a estrangers. Paral·lelament,
s’ofereix qualsevol informació requerida perquè puguin ajudar als seus fills
en la realització de les tasques.
Tallers de llengües maternes en horari extraescolar
Amb l’objectiu d’afavorir el manteniment de les llengües maternes de l’alumnat estranger, es dedica una partida pressupostària a l’organització
de tallers de llengües maternes, en horari extraescolar, impartides per
especialistes i obertes a l’alumnat en el seu conjunt.
Jornades de convivència de pares, mares, alumnat i professorat
Es poden celebrar en sessions extraescolars davant d’un cafè o en caps de setmana
en espais adequats (per exemple, granges escoles amb els seus corresponents
monitors). Es tracta que els nens i nenes estiguin fent activitats
amb monitors mentre les famílies i els professors i professores puguin
realitzar tallers de formació i habilitar espais informals de trobada per
reforçar els llaços de la comunitat i de les famílies entre si.
Referències bibliogràfiques:
AMANI (2004): La escuela intercultural: regulación de conflictos en contextos multiculturales.
Concienciación, negociación, confrontaciòn. Los Libros de la Catarata. Madrid.
DêAZ AGUADO, M». J. (2006), Educación intercultural y aprendizaje cooperativo.
Ediciones Pirámide. Madrid.
MORENO GARCÍA, C. (2004), La enseñanza del español como lengua extranjera en
contexto escolar. Un enfoque intercultural de la enseñanza de la lengua, Los libros
de la Catarata. Madrid.
