Comentari del llibre: Mercè Claveguera
Aquesta obra ha estat elaborada a
partir d’un recull de quinze textos duts a terme entre el 2001 i el
2006, excepte un text que es va
escriure l’any 1977. Té com a
finalitat descriure la realitat de la
mundialització, la interculturalitat i el multilingüisme i exposa la
metodologia, les estratègies i els
objectius per tal d’aconseguir una
globalització sostenible, amb la
finalitat que la diversitat cultural
i lingüística es pugui mantenir
sense veure’s amenaçada. L’autor
exposa que cal gestionar i preservar políticament la diversitat i és
necessari abordar-ho des dels
nostres diferents àmbits d’actuació que configuren la nostra
realitat pluricultural i plurilingüística (local, nacional,
estatal, europea i planetària).
L’obra se centra bàsicament en
tres grans àmbits d’actuació: el
mundial, l’àmbit territorial català
i el planetari. Pel que fa a l’àmbit
mundial, se sent especialment
identificat amb els plantejaments
de Hill Kymlicka i analitza les
polítiques que han estat implementades amb èxit en diferents
països (el Canadà, Austràlia i
Suècia). En aquest sentit, aposta
per la tesi de Kymlicka: el federalisme plurinacional per als grups
culturals que són fruit de la
immigració amb el propòsit d’evitar el perill de la fragmentació
cultural.
Pel que fa a Catalunya, la
diversitat se centra, d’una banda,
en el fet de formar part d’un Estat
que no vol reconèixer aquesta
realitat i no es planteja la seva
pluralitat lingüística, cultural i
nacional i, de l’altra, la diversitat
introduïda per la immigració,
molt nombrosa i molt heterogè-
nia. L’autor proposa com a model
de gestió de la diversitat dels
Països Catalans la interculturalitat, que consisteix, d’una banda,
a reconèixer la diversitat cultural
com un fet enriquidor per a la
societat i, de l’altra, a impulsar
que els nous immigrants es comprometin a assumir l’ús de la
llengua pròpia com a llengua
comuna en els usos públics i una
adequació gradual de les pautes
culturals de la societat receptora,
sense renunciar a la seva pròpia
identitat cultural. Aquest plantejament comporta l’adopció de
metodologies: integració global
(social, laboral, lingüística i
política), implicació social (sector
associatiu, polític, acadèmic,
mediàtic, educatiu, econòmic,
etc.). En aquest sentit, afirma que
l’acolliment lingüístic s’ha d’emmarcar dins d’un projecte global
de convivència intercultural,
tenint en compte que la plena
integració dins la societat receptora no pot deixar de banda els
elements lingüístics i culturals
històrics.
El repte de la diversitat lingüística favorable a la llengua
catalana rau en el fet de tenir una
legislació lingüística (autonòmica, estatal, europea, internacional) que permeti el reforçament
de l’ús social de la llengua catalana dins del seu territori històric i,
a la vegada, que estableixi un
ordre lingüístic mundial equitatiu. En l’àmbit intern, la llengua
catalana necessita polítiques de
normalització i d’interculturalitat
més eficaces, amb més compromís polític i institucional i amb
més recursos i també que hi hagi
vincles permanents de coordinació i cooperació entre els diferents territoris. Per resoldre
aquestes mancances, l’autor proposa per als Països Catalans la
creació del Consell de les Lletres
(semblant a organismes que ja
existeixen en diferents llocs del
món: la Unió Lingüística
Neerlandesa, el Consell Nòrdic o
l’Agència Intergovernamental de
la Francofonia).
