El 24 de gener del 1913 es va publicar la normativa que volia posar fi a decennis de disputes sobre com escriure en català. Fa cent anys que en català no fem servir la ñ. El basc i el gallec sí que la tenen. Això no vol dir que el so que representa sigui exclusiu d’aquestes llengües. Sense anar gaire lluny, hi és en portuguès i occità (nh), i en francès i en italià (gn). L’ortografia de cada llengua ha optat per una solució a l’hora d’escriure. I l’Institut d’Estudis Catalans va decidir, ara fa cent anys, que faríem servir la ny, que la ela geminada l’escriuríem amb un punt volat (l·l) i que paraules com rahó perdrien l’hac intercalada (raó).

A l’abast és un material pensat per a aquelles persones no catalanoparlants que tenen inquietud per acostar-se a la realitat lingüística i cultural de la llengua catalana. Aquesta pàgina web vol facilitar l’adquisició d’una sèrie de recursos útils per a la comunicació bàsica en llengua catalana.

El poeta vasco Gabriel Aresti escribió que "sólo es español quien sabe las cuatro lenguas de España". Él hablaba castellano, catalán, gallego y euskera. Pero, hoy en día, aprender estas tres últimas lenguas cooficiales sigue siendo una tarea complicada para muchos ciudadanos españoles.

Ara es un nou diari en català que surt en edició paper i digital. Dirigit pel periodiste Carles Capdevila, surt a la venda coincidint amb les eleccions catalanes. Culmina així més d’un any de preparatius per dotar el país d’un nou diari que sigui “una àgora pública, que mira i explica el món des de Catalunya”, tal i com es recull en el manifest fundacional.

L’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC - UGT de Catalunya), amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col•laboració del Servei Lingüístic del sindicat, inicia avui, dia de Sant Jordi, la campanya “Fes-te AMIC del català!” amb l’objectiu de promoure la llengua catalana entre les persones no catalanoparlants.

De manera lúdica i didàctica, informa l’usuari de quin és l’ús real del català a Catalunya, la vigència i la seva situació legal en diferents marcs. El joc simula una ruleta que planteja deu preguntes, cadascuna de les quals té quatre opcions de resposta. Una vegada n’hem triada una, ens indica quina és la correcta i ens permet d’obtenir més informació sobre la qüestió.

El Consorci per a la Normalització Lingüística és un ens creat a partir de la voluntat comuna de la Generalitat i de nombrosos ajuntaments, consells comarcals i diputacions amb l’objectiu de facilitar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits.

El projecte que hem progamat per a la tercera avaluació en 3r ESO consisteix que cada alume busque dos contes de la tradició popular o bé literaris, d’arreu del món. La recerca la realitzaran entre els familiars, consultant els seus llibres de casa o buscant en la xarxa. Les narracions no hauran de ser gaire extenses. Podran ser adaptades per ells i sempre transcrites en valencià, sota la supervisió prèvia del professor. Més tard es col·locarà cada història en el wiki, acompanyada, finalment, per una gravació en MP3 on cada alumne l’haurà contada i gravada sense llegir.

Els criteris lingüístics que els rectors de les universitats públiques valencianes són unes recomanacions destinades als universitaris en els seus usos institucionals acadèmics, de gestió i administració.

Dacco és un diccionari Català-Anglès, Anglès-Català escrit sense basar-se en cap altre diccionari existent. Ha estat fet per gent tant catalanoparlant com angloparlant, de forma col·laborativa.

Per infants de 3 a 6 anys. Aranés ei eth nòm que se da ara lengua occitana ena Val d’Aran. Era lengua d’òc o occitan pertanh ath grop de lengües romaniques o neolatines e ei constituït per cinc grops dialectaus: eth provençau, eth aupin, eth lemosin, er auvernhat, eth lengadocian e eth gascon.

La ràdio és un mitjà viu que promou la comunicació oral, facilita la lectura expressiva, la comprensió i les tasques de redacció de l’alumnat. És, sens dubte, un mitjà de comunicació que permet fer accions educatives sistemàtiques amb recursos d’accés fàcil.

"Dotze sentits" es un recull de materials que permet a més de llegir els poemes, un passeig pel món fascinant dels seus creadors. Format de CD multimedia i web.

El Estado Español es pluricultural y plurilingüístico, particularidad que conlleva que en determinadas comunidades autónomas la lengua propia del territorio sea co-oficial con el castellano. El aprendizaje de la lengua autóctona por parte del conjunto de la población se configura como una de las estrategias principales.

Cuando uno habla la misma lengua, cree que conoce, y eso le conduce a cometer muchos errores. Tiene que saber que ésta en una sociedad diferente, con leyes diferentes. Ese primer despiste, ese primer golpe, les puede ayudar.

Najat el Hachmi, Salah Hamal, Matew Tree y Bojan Krkic, de lengua materna distinta, se entienden entre ellos en catalán. Hoy en día, una parte importante de la población de Catalunya, autóctona o inmigrante, es trilingüe.

"Amics i amigues, quan jo era xicotet, no donaven valencià a l’escola, però hi havia algun mestre valent, que ens ensenyava alguna cançó i això feia que estimàrem la nostra llengua." Dani Miquel

El Congrés compta amb quatre eixos de debat: plurilingüisme i interculturalitat, articipació social i valors, innovació i noves tecnologies, i medi ambient i sostenibilitat. L’objectiu és establir un fòrum de debat actiu i participatiu que aculla propostes de tots els sectors de la comunitat educativa, tant professionals de l’educació com centres educatius, grups de treball universitaris, associacions de pares i mares, sindicats de l’ensenyament, entitats i associacions, en forma de conferències, tallers, presentacions de llibres i materials, documentals i sessions acadèmiques de diferents tipus.