Isidor Marí Mayans
(Eivissa, 1949) és un professor i sociolingüista eivissenc.
Es llicencià (1972) en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears, (1972-1980), on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears.
Al principi, els seus interessos anaven dirigits a la cultura popular. Posteriorment, la seva activitat s’ha centrat en la sociolingüística i la planificació lingüística.
Des de juny de 2010 el president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), de la qual és membre des del 1989. Des del 2007 dirigeix l’Oficina d’Assessorament Lingüístic.
Entre altres obres, ha publicat Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996), Una política intercultural per a les Balears? Informe per al debat (2002), i Mundialització, interculturalitat i multilingüisme (2006).
Ha estat professor a la Universitat de les Illes Balears (1972-1980, cap del Servei d’Assessorament Lingüístic (1980-1988) i subdirector general de Política Lingüística (1989-1996) de la Generalitat de Catalunya. Alhora, ha impulsat projectes com la Junta Permanent de Català, el centre de terminologia TERMCAT (que va dirigir del 1988 al 1997) i el curs multimèdia Digui, digui. El 1996 va ser coordinador del Consell Científic de la Declaració Universal del Drets Lingüístics. Del 1996 al 2009 va dirigir els estudis d’humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya, i va ser director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC.
Cal fer esment també a la seua important faceta com a músic. Ha actuat en solitari i com a component dels grups “Isidor i Joan”, “Uc” i “Falsterbo Marí”.
