Literatura e interculturalitat: escriptors i escriptores del mon

Per Helena Alvarado i Esteve

Propostes didàctiques i recursos per a treballar i eixamplar la literatura des de un punt de vista plurietnic i no androcentric.

Document de 60 pàgines en el que es desenvolupa la investigació. Metodologia, blocs desenvolupats dels cinc continents.

7. Conclusions

1.Tot i que el contingut global va destinat al segon cicle, part del material pot servir de consulta i d’»inspiració»per a treballar-lo amb nois i noies més joves, tot adequant els continguts i els exercicis i, en aquest, sentit, s’hi afegirà una bibliografia addicional.

2.El treball pot ser útil als seminaris de llengües ( francès, anglès, espanyol). Gairebé un 85% dels textos han estat traduïts del francès, de l’anglès o de l’espanyol per mi mateixa. En cas contrari, s’indica el nom del traductor/a. Així doncs, la gran part dels materials poden treballar-se també des dels seus textos en la llengua original i poden servir d’exercicis de traducció a les classes de llengües, a més del contingut social o històric i, evidentment, literari.

3.Dins l’àrea de les Ciències Socials alguns dels textos poden ser il.lustratius i útils quan es treballa algun país o continent.Poden trobar en els textos exemples de costums, èpoques, aspectes etnogràfics i socials i pot servir de consulta referencial.

4.En l’assignatura de «literatura universal» pot complementar-ne la visió i eixamplar-la, en especial en l’apartat d’Europa per tal d’eixamplar els autors i les autores clàssics/clàssiques més coneguts/des. Alguns dels exemples proporcionats poden servir de models per a d’altres estudis comparatius, com per exemple l’estudi comparatiu entre Víctor Català, George Sand, George Elliot , Grazia Deledda i la comptessa Pardo Bazán) i també pot incitar vers l’»actualització» dels clàssics (p.e.»Antígona » de Sòfocles— versus Anouilh, Espriu, M.Zambrano, Ch.Woolf,M.Yourcenar)

5.En les àrees de llengua i literatura pot també servir de referent i se’n poden extreure materials.

6.De forma sintètica es pot fer un crèdit variable amb el mateix títol o amb un altre de similar si només es pretén fer un tast de sensibilització al tema o bé pot ésser un trampolí per a la creació d’altres crèdits transversals segons l’alumnat o les necessitats curriculars.

7.A tall d’exemple en podrien derivar crèdits més centrats en algun aspecte concret, p.e. en la recuperació de la literatura escrita per dones:» Escriptores d’arreu del món», o un de d’abast més general «Literatures del món». Altrament també es pot desglossar en altres crèdits corresponents a la resta de continents p.e.»Literatura africana»,etc. o pot servir de guia i orientació per a treballar algun país més específic com per exemple «Un viatge literari al Marroc» si es creu interessant o perquè dins del col.lectiu del centre és rellevant per algun motiu.

8.Permet una actualització constant, per la qual cosa es podria obrir una bústia de sug.geriments i renovacions via Internet. Cal tenir en compte que si bé l’interès de la literatura no occidental s’ha anat incorporant dins la societat actual d’una forma gradual però lenta, en els últims anys de la dècada dels noranta s’ha començat a notar un augment de la demanda i un interès creixent per llibres d’assaig sobre altres cultures i per llibres de creació literària per autors i autores allunyats de la nostra geografia.

Però tot aquest procés, que tal volta es podria atribuir no tan sols a unes necessitats de coneixement, sinó a una moda, s’ha accelerat de cop i volta l’endemà mateix de la caiguda de les Torres Bessones de Nova York. De sobte, a moltes de les llibreries, s’ha incrementat la demanda de tota mena d’assaigs sobre l’Islam i sobre el món àrab; les editorials s’han anat esforçant per reflectir altres realitats literàries i socials d’altres cultures i formes de pensament.

És en aquest sentit, que el treball «Literatura i interculturalitat: escriptores i escriptors del món» és, feliçment, un treball inacabat, ja que tot just es pot dir que amb les seves més de set-centes pàgines, és, tan sols, una invitació a un tarannà a incorporar a les aules.

Pel que fa al producte final les expectatives són que s’atansi el millor possible als objectius exposats o que si bé en modifiqui alguns aspectes sobretot en el terreny metodològic sigui per a un millor resultat curricular. També forma part de l’objectiu final la sensibilització vers les altres cultures i altres mons mitjançant una llengua comú: la literatura. Tal com diu Salman Rushdie en l’acta de formació del «Parlament dels escriptors» de 1994, es tracta del fet que l’art de la literatura exigeix, com a condició essencial, que l’escriptor/a pugui desplaçar-se amb absoluta llibertat a «qualsevol de les pàtries de les quals n’és ciutadà, sense necessitat de passaports o visats». Segons aquest autor, que com tants d’altres autors i autores, van haver d’exiliar-se, -i de les vivències i circumstàncies d’aquest trist fet el treball n’ofereix una mostra ben significativa- «els escriptors són ciutadans de molt diverses pàtries: el país definit, amb fronteres clarament delimitades, de la realitat observable i la vida quotidiana; el regne sense límits de la imaginació; la terra mig perduda de la memòria; les federacions del cor, que poden ser tan aviat gèlides com ardents; els estats units de la ment (tranquils i esvalotats, amplis i estrets de mirada, ordenats i caòtics); les nacions del desig, que tant poden ser celestials com infernals; i la que , tal volta, sigui la més important de les terres que habitem: la lliure república de la llengua». Finalment, val a dir que la presentació final d’aquest compendi de llibrets respon amb escreix a la metodologia proposada inicialment, malgrat els avatars i les «seves circumstàncies» i la dificultat fins i tot de «tancar» els dossiers, precisament pel seu caràcter obert i tan actual, ha estat una experiència de treball extraordinària i d’un gran enriquiment personal i ha estat fet amb el desig de ser útil i solidària amb el col.lectiu d’ensenyants i el de l’alumnat, a qui, al cap i a la fi, va adreçat i dóna sentit a la nostra tasca docent.

És així que la motivació d’aquest projecte es gronxa en la confiança i l’esperança que l’oportunitat d’haver pogut aprofundir des d’un punt de vista científicodidàctic en aquests continguts curriculars que potencien l’educació en valors, ha de contribuir, -aquesta n’és, si més no, la intenció-, en la qualitat i en la millora de l’ensenyament.

Potser per tot plegat, el meu projecte recull aquests dos aspectes que, de fet, coincideixen de ple amb l’esperit de la nova llei educativa- que contempla la diversitat cultural del nou entramat social-, i amb el meu interès per motivar l’alumnat. I no hi ha res millor que treballar en allò que és prou estimulant i que compta amb la convicció de col.laborar amb un ensenyament renovador, és a dir, en un món i un futur millors.

Així doncs, voldria afegir que aquest recull de més de set-centes pàgines, plenes de petits «tastets» literaris, tal com he dit abans, tenen la maliciosa intencionalitat de provocar en l’alumnat- i en el el professorat- la temptació d’anar més enllà i de volar- intervolar caldria dir- entre i dins l’aventura de la pluralitat i de la diversitat que, sens dubte, ens ha de menar a una vida més plena en què segons els mots de Tahar ben Jalloun:

«La vida, justament, és aquell
miracle,
aquell moviment permanent i
canviant,
que mai no reprodueix el mateix
rostre.
Viure conjuntament
es una aventura on l’estimar,
l’amistat, és una bella trobada
amb allò que sempre és diferent
de tu
i que t’enriqueix.»

Helena Alvarado i Esteve

Descàrrega el document complet