La edición electrónica del Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll es el resultado del proyecto de informatización del DCVB. Su consulta on line reproduce la consulta convencional de un diccionario impreso. Su carácter emblemático, su magnitud, su importancia como obra capital de la lexicografía y de la lingüística catalanas, y la necesidad de incorporarlo a las posibilidades abiertas por las nuevas tecnologías motivaron el interés de organismos de las diversas tierras de habla catalana a colaborar en la financiación del proyecto.
La página de la Enciclopedia catalana ofrece en línea todos los contenidos de la Gran Enciclopèdia Catalana y del Gran Diccionari de la Llengua.
El Institut d’Estudis Catalans ofrece una versión on line de su Diccionari de la llengua catalana y permite además consultas avanzadas.
Auxiliadora Sales (ed) Consol Aguilar, Rafaela García, Xavier Lluch, Francisco Marco, Joan A. Traver
Col. Educació, 9
2003, ISBN 84-8021-427-9
90 p.,
Castellò de la Plana. Publicacions de la Universitat Jaume I. 2003
Hi ha diversitat cultural a totes les escoles? Com podem formar actituds interculturals? Quins recursos i materials podem fer servir? Aquesta obra reflexiona d’una manera estructurada i interrelacionada perquè els col·lectius docents puguen encetar processos d’innovació als centres a partir del debat i les propostes pràctiques que ací es presenten.
Fragment del llibre a Google Libros
EspañolCol·lecció: Narrativa
Número: 398
ISBN 978-84-9787-740-4
Editorial Ampuries
La Carlota se sorprèn quan una jugadora de bàsquet de l’equip contrari surt al camp amb pantalons llargs, i encara s’estranya més quan descobreix que ho fa per obligacions culturals i religioses. El seu tarannà emprenedor i sempre curiós farà que comenci un diari sobre la immigració i els drets humans. Amb l’ajuda dels seus companys i companyes de classe, anirà explicant exemples de la vida quotidiana per donar una visió global, realista i molt sòlida de la situació de les persones immigrades. I, a la vegada, revisarà com ha evolucionat el nostre país des d’un punt de vista cultural i social.
L’objectiu original d’aquesta recerca ha estat doble. Per una part, ens proposàvem explorar les trajectòries migratòries dels menors romanesos i les seves famílies que actualment resideixen en territori català. D’altra banda, volíem descobrir les circumstàncies de la integració social de les famílies en alguns municipis de Catalunya, i més específicament la integració socioeducativa dels menors romanesos a l’escola catalana.
Aquest informe profunditza bàsicament en el primer aspecte, és a dir, en les trajectòries familiars, destacant el rol que els menors hi juguen. Tot i que esmentarem la gran quantitat de dades etnogràfiques i estadístiques recollides i parcialment analitzades sobre la integració socioeducativa dels menors romanesos, no entrarem a analitzar‐les ni a treure’n conclusions finals. L’anàlisi final i la problematització teòrica d’aquest aspecte es presentarà en pròximes publicacions dels membres de l’equip investigador.
Recursos adreçats a professionals que imparteixen sessions de català inicial per a persones adultes.
Els dissabtes fins el 15 de juny 2013
L’ORQUESTRA DE MÚSICA AFRICANA del Palau Alòs, inicia novament el curs amb el CURS-TALLER a través del qual es nodreix de músics. aquest trimestre tenim previst treballa la música BAMBARA, o Tuareg, MBAQUANGUA, de Sudàfrica , i el MAKOSSA de Camerún. també es treballaran APTITUDS, o sigui “què s’ha de coneixer” per interpretar la música africana en general i en tot allò que té en comú: ciclicitat, figures ritmiques recurrents, improvisació, expressió personal, etc
El curs és obert a tots els instruments de l’orquesta, principalment, i a d’altres que mirariem de contextualitzar.
El curs es realitza els DISSABTES de 10,30 a 12h i començarà el proper 13 d’Abril. Finalitzarà el 15 de Juny
Preu: 23 € (aprox)
Inscripcions: PALAU ALÒS, c/ St Pere més Baix 55 (Tardes) Barcelona
Tel: 932 681 224
Associació ASPIAF
Tel: 661 38 98 05
INTRODUCCIÓ:
És un fet cada vegada més reconegut que la política europea del segle XXI serà una política d’identitat, davant de la política del segle XX, mès centrada en aspectes socials i econòmics. És un fet també que els debats académics sobre multiculturalitar solen tractar el temes centrant-se en una dimensió. En el moment actual del debat, el que falta abordar són les interaccions entre diverses formes de multiculturalitar. El present estudi es planteja aquesta qüestió en el context de Catalunya, on s’interrelacionen dos processos: el procés ja existent de demandes d’autogovern de nacions meoritàries i el nou procés que resulta de inmigració.
La pregunta sobre quins són els efectes mutus quan dos processos coindiceixen hitòricament en un context determinat tè unes implicacios teòriques i institucionals importants per al futur desenvolupament de cada una de les formes d’expresió de la multiculturalitat. En el cas de Catalunya, les relacions tenen un significat vital, ja que segons como es gestionin poden provocar tant noves oportunitatas com rretocessos dins de cada un des processos. El que està clar és que les demandes de respostes institucionals als interrogants que plantega la interacció entre inmigració i govern tenen el carácter poític d’estar decidint com viuran les generacions futures.
Matricula entre l’1 i el 19 de febrer 2013
Entre l’1 i el 19 de febrer de 2013 estarà oberta la matrícula als cursos virtuals Rosetta Stone per a l’autoaprenentatge d’idiomes dirigits a la comunitat universitària.
En el marc de la implementació del Pla pluriennal de multilingüisme, aprovat pel Consell de Govern de la Universitat Jaume I el dia 30 de juny de 2011, i per donar compliment als objectius i accions de promoció i formació en llengües estrangeres de la comunitat universitària, des de l’Àrea de Formació del Servei de Llengües i Terminologia, s’oferirà, a partir de gener, una possibilitat més de formació que s’afegeix als ja coneguts cursos presencials, semipresencials i virtuals, i també a l’autoaprenentatge (CAL).
Es tracta de l’aplicació virtual Rosetta Stone, que permet l’autoaprenentatge d’idiomes d’acord amb un mètode que simula la immersió lingüística i que, a la vista dels resultats en empreses i institucions d’arreu del món, aconsegueix excel·lents resultats per la rapidesa, eficàcia i facilitat d’ús. L’aplicació imita la manera en què s’aprèn la primera llengua en la infantesa i connecta el significat de la nova llengua amb imatges, objectes i situacions que s’esdevenen en la vida quotidiana sense haver de traduir ni fer ús de cap gramàtica. Mitjançant exercicis autocorrectius, l’aprenent pot treballar de manera autònoma, seguint un ritme de treball adaptat a les seues necessitats i disponibilitat. L’aspecte comunicatiu del llenguatge és la base de la metodologia de Rosetta Stone.
Rosetta Stone ofereix la possibilitat, amb una única inscripció, d’estudiar més de 20 idiomes, entre els quals l’anglès, el francès, l’alemany, l’italià, el rus, el xinès… L’estructuració d’aquests continguts permet establir una equivalència amb els nivells del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) del Consell d’Europa que consten en les taules d’equivalències de la Universitat Jaume I.
La formació mitjançant Rosetta Stone no atorga cap certificat oficial de nivell, però sí que facilita la superació de les corresponents proves d’acreditació lingüística que convoca la Universitat.
Així, els tres primers nivells dels cursos de Rosetta Stone equivalen als nivells A1 i A2 del MERC i els nivells 4 i 5, al nivell B1 del MECR. Cada nivell està subdividit 4 unitats que inclouen exercicis, l’objectiu dels quals és l’assoliment de les habilitats comunicatives de comprensió i expressió orals i escrites. El programa incorpora un potent reconeixedor de pronúncia.
Rosetta Stone té reconeguda experiència en la formació virtual d’idiomes per a institucions i empreses de tot el món, com ara les universitats de Barcelona, Stuttgart, Frankfurt, Lille, etc., i també Apple, IBM, Google…
La Universitat Jaume I posa a l’abast de la comunitat universitària aquesta eina que afavorirà la formació plurilingüe i l’eficàcia de la comunicació amb persones d’altres llocs del món, i també la gestió multilingüe dels afers universitaris.
Deepti Golani
Conferència de Deepti Golani
Conferencia (video) a càrrec de l’economista Deepti Golani per coneixer millor la India. Fent un recorregut pel seu país d’origen descrivint aspectes polítics, socials i religiosos i parlant de les tradicions i mites existents sobre la cultura índia.
Entenem per acolliment, la rebuda i hospitalitat que ofereix la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies que ja estan treballant i/o participant en el centre educatiu) a totes les persones que s’incorporen per primera vegada al centre: alumnat i les seves famílies, professores i professors nous i personal de suport.
L’hospitalitat és un valor transcultural (existeix, d’alguna manera, en totes les cultures), i afavoreix la convivència. Per això, és de gran importància desenvolupar el sentiment de pertinença a l’estructura educativa que representa el centre escolar.
I això és vàlid tant per a l’alumnat o les seves famílies com per al professorat de recentment incorporació. Una convivència harmònica influirà positivament sobre la construcció de la personalitat dels nostre alumnat i diversos estudis han comprovat que millora també el rendiment escolar i el desenvolupament d’habilitats cognitives. Si les famílies se senten part del procés educatiu dins de l’espai escolar, podran col·laborar de manera més eficaç en els progressos dels seus fills i filles. Pel que fa al professorat, sabem la importància de no sentir-se sol davant les dificultats de l’aula. Els plans d’acolliment, han de, per tant, anar dirigits a tota la comunitat educativa, i no tan sols a l’alumnat immigrant i a les seves famílies.
Es tracta de dissenyar entorns escolars que estimulin la participació, les relacions interpersonals positives i el gaudir durant el procés d’ensenyament-aprenentatge (amb el seu corresponent èxit escolar) per a tots i totes. El pla d’acolliment ofereix nous espais i oportunitats de desenvolupament personal, social i professional, en condicions d’igualtat.
Sembla evident subratllar la importància de l’aspecte general del centre, aules i espais comuns. Un centre educatiu ha de ser, alhora, un lloc en el qual es gaudeix.
Cal que transmeti alegria, diversitat, disponibilitat, i reflecteixi el paper de cadascu i el seu lloc en el mateix.
Pel que fa a les famílies, caldrà evitar que la seva relació amb el centre educatiu s’associï exclusivament a situacions problemàtiques. És necessari establir canals que permetin a les famílies rebre el millor que els pugui aportar la comunitat educativa i retornar a aquesta comunitat el millor de si mateixes. És a dir, el centre educatiu ha de convertir-se en un espai públic de participació i aprenentatge per a tota la comunitat.
I pel que fa a l’alumnat, estem d’acord amb Maria José Díaz Aguado (2006) que el professorat hauria d’evitar, des del principi, convertir-se en un Pygmalió que intenti modelar als seus alumnes com si fossin una escultura perquè s’ajustin a la seva idea d’alumne model, impedint-los així desenvolupar la seva pròpia identitat.
Tot el contrari, seria aconsellable que es partís de la riquesa de la diversitat a l’aula per reflexionar sobre la millor manera d’exercir la seva pràctica docent i aconseguir més eficàcia.
El pla d’acolliment és un projecte de centre, en el qual tot el claustre ha de veure’s involucrat. Si així ho requereix, pot comportar una transformació a nivell d’organització dels recursos humans i materials existents.
ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ
Preparació dels espais físics
– Cartell de benvinguda en totes les llengües presents en el centre educatiu.
– Informació multilingüe i icònica de les diferents dependències
– Mapamundi destacant els països d’origen de l’alumnat.
– Panell amb fotos de tot l’alumnat, on es van incloent la de qui s’incorpora al llarg de l’any.
– Cartells amb mapes i informació bàsica dels països d’origen de l’alumnat.
– Paraula «hola» en totes les llengües possibles al llarg dels passadissos.
– Decoració amable del Centre: plantes, exposició permanent de treballs gràfics realitzats per l’alumnat, colors alegres, etc.
– Traduccions en totes les llengües presents en el centre de documentació i informació sobre el funcionament del mateix.
– Visita guiada pel centre per a qualsevol persona recentment incorporada.
– Protocol d’actuació per a presentació del nou professorat als seus col·legues i del nou alumnat i les seves famílies als tutors i tutores.
Activitats a l’aula
Concha Moreno (2004) i el Col·lectiu Amani (2004) ofereixen una gran varietat d’activitats d’acolliment a l’aula per a alumnat recentment incorporat.
Com a proposta addicional, suggerim confeccionar una «fitxa personal», en grandària A3, de cada alumne i alumna, tal com proposem en el model adjunt.
Fitxa
- Fitxa
S’enganxaran a les parets de la classe, a l’altura dels seus ulls (perquè les puguin consultar en qualsevol moment) i de forma permanent. Es pot posteriorment realitzar treballs de recerca sobre els gustos, preferències, llocs de residència, etc. dels membres de la classe. Una manera de procedir és, per exemple, confeccionar un “Bingo” entre tots. Per a això es preparen fitxes amb preguntes sobre característiques personals. Es formen equips de 2 o 3 membres i se’ls dóna una còpia del qüestionari. Hauran de buscar, consultant les fitxes personals exposades en les parets, qui posseeix aquesta característica. Cada vegada que s’incorpori un alumne o alumna nova, es confeccionarà una fitxa nova.
Classes d’espanyol per a mares i pares
Una de les dificultats amb les quals es troba l’alumnat de recentment incorporació és la de la llengua d’instrucció. Si aquesta llengua és nova per a ell o per a ella, ho és, també, per a les seves famílies. Dins del pla d’acolliment a les famílies, proposem en una primera fase, classes de lectoescriptura en la llengua d’instrucció, perquè puguin facilitar aquestes mateixes habilitats instrumentals als seus fills i filles. Superada aquesta etapa, que sol coincidir amb el primer trimestre del curs, es passa a una metodologia pròpia de l’ensenyament de llengua i cultura per a estrangers. Paral·lelament, s’ofereix qualsevol informació requerida perquè puguin ajudar als seus fills en la realització de les tasques.
Tallers de llengües maternes en horari extraescolar
Amb l’objectiu d’afavorir el manteniment de les llengües maternes de l’alumnat estranger, es dedica una partida pressupostària a l’organització de tallers de llengües maternes, en horari extraescolar, impartides per especialistes i obertes a l’alumnat en el seu conjunt.
Jornades de convivència de pares, mares, alumnat i professorat
Es poden celebrar en sessions extraescolars davant d’un cafè o en caps de setmana en espais adequats (per exemple, granges escoles amb els seus corresponents monitors). Es tracta que els nens i nenes estiguin fent activitats amb monitors mentre les famílies i els professors i professores puguin realitzar tallers de formació i habilitar espais informals de trobada per reforçar els llaços de la comunitat i de les famílies entre si.
Referències bibliogràfiques
AMANI (2004): La escuela intercultural: regulación de conflictos en contextos multiculturales. Concienciación, negociación, confrontación. Los Libros de la Catarata. Madrid.
DÍAZ AGUADO, Mª. J. (2006), Educación intercultural y aprendizaje cooperativo. Ediciones Pirámide. Madrid.
MORENO GARCÍA, C. (2004), La enseñanza del español como lengua extranjera en contexto escolar. Un enfoque intercultural de la enseñanza de la lengua, Los libros de la Catarata. Madrid.
Traducció al català: Montserrat Boix/Aula Intercultural
Aquest document forma part del Glossari d’Educació Intercultural editat per FETE-UGT i coordinat pel Col·lectiu Yedra.
Realitzada per Anna Pérez i Pepa Rocha. Ceip Drassanes
Webquest per a cicle superior de Primària
En Pau és un nen català que ara viu al Nepal. Els seus pares han anat allà a fer una investigació sobre l’alimentació dels nepalesos que viuen a la muntanya més alta del món. En Pau està molt trist, pensa que mai més tornarà a veure els seus amics de Barcelona i està convençut que els ha perdut per sempre.
Heu de crear una web per tal d’ajudar en Pau a aconseguir que entengui que pot gaudir i aprofitar l’estada al Nepal.
A la web heu d’expressar els aspectes positius de les migracions a través d’unes conclusions: Decàleg (és a dir 10 idees bàsiques o principals).
Amb la present webquest MOVIMENTS MIGRATORIS… QUI ÉS L’ESTRANGER? hem volgut treballar un apartat de les Ciències Socials i a traves d’ella apropar-nos a 3 eixos transversals:
1. Educació en valors (tolerància, integració, treball cooperatiu, solidaritat…)
2. Descoberta de l’altre.
3. Educació emocional. Descoberta dels sentiments com a rerefons i motor dels conflictes en general.
Podríem dir que hi ha dos blocs diferenciats d’activitats:
* Un primer bloc on es planteja una cerca a internet per tal d’entendre que els moviments migratoris han existit des de sempre. El moviment està implícit a l’origen mateix de la vida i els humans s’han mogut pel planeta des que van aparèixer. En aquesta primera part també es fa esment de les migracions de les altres espècies. Un altre aspecte a tenir en compte són les transferències culturals que els moviments migratoris han produït.
Per fer la recerca plantegem l’ús dels mapes conceptuals. En aquesta adreça podeu trobar diferents arguments pedagògics per utilitzar-los, així com estratègies i exemples.
Dins d’aquest bloc corresponen les fases 1, 2 i 4:
1. Fase de recerca.
2. Fase d’exposició.
4. Fase de disseny: la web.
* Al segon bloc (i després d’haver vist els aspectes positius i enriquidors del fet migratori), hem partit de la idea que la intolerància, el racisme i la xenofòbia són els conflictes actuals que generen i sacsegen la interculturalitat. En un primer moment hem volgut que hi hagués una percepció d’aquests conflictes (mitjançant la lectura reflexiva d’imatges, músiques, acudits, notícies, cartells…) per tal de poder arribar a un reconeixement dels sentiments que actuen de motor emocional en la gènesi dels conflictes. Per tal d’aconseguir-ho hem intentat que els alumnes siguin capaços de contrastar els discursos que responen a interessos contraposats; que entenguin que hi ha una part de la societat que viu l’intercanvi entre cultures com una amenaça i que la convivència pot ésser pacífica quan es pot reconèixer el conflicte i s’intenta resoldre’l des de la negociació.
Podríem dir que aquest bloc “no és obligatori”, ja que la webquest es pot realitzar amb els apartats anteriors. De totes maneres creiem interessant poder fer un treball a partir dels sentiments per tal d’entendre quines són les situacions que generen actituds xenòfobes i poder-les evitar.
Dins d’aquest bloc corresponen les fases 3 i 4:
3. Fase de reflexió: actituds xenòfobes.
4. Fase de disseny: la web (ja que si treballem aquest bloc podem expressar les conclusions a la web).
Saïd El Kadaoui va néixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobretot d’intel·ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d’una.
«Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si m’estiguessin dient un compliment, una floreta. “I per què t’enfades, noi, si jo volia alegrar-te el dia?”, em va dir una vegada una senyora. Durant l’adolescència em molestava molt, moltíssim, que, per una banda, no es deixés de gratar la nafra de la diferència estigmatitzant i, per l’altra, se m’intentés recompensar disfressant-me d’un europeu autèntic o, millor, d’un quasi europeu.»
Saïd El Kadaoui va néixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobretot d’intel·ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d’una.
«El que fa més por de la persona diferent no és la seva diferència, sinó que s’assembli a nosaltres. Reconèixer això voldria dir que avui ets tu el foraster, però demà ho podria ser jo.»
L’Institut d’Estudis Catalans ha cregut oportú exposar públicament els textos més avançats de la Gramàtica de la llengua catalana que es troba encara en curs d’elaboració. Per l’esmentat caràcter provisori d’aquests materials i per la voluntat de facilitar al màxim la interacció amb els professionals amb l’única finalitat de fer-los coneixedors dels treballs de la institució i afavorir aportacions de caràcter personal que contribueixin a millorar els textos, l’Institut d’Estudis Catalans n’ha avançat la difusió en versió electrònica.
La versió electrònica de la Gramàtica de la llengua catalana consta d’una sèrie de fitxers en format de document portable (PDF).
S’estructura en cinc parts i cada part se subdivideix en diversos apartats que es corresponen amb un document de consulta. A les parts esmentades cal afegir la Introducció general, els diversos índexs, una llista de les abreviacions que s’hi utilitzen i aquesta presentació a la versió electrònica. Precisament, el menú d’accés als documents que apareix a l’esquerra de la pantalla reprodueix aquesta estructura, la qual es completa en l’Índex general que hi ha en l’apartat d’«Índexs».
Per Albert Cuesta
La traducció de Twitter farà el català més visible a Silicon Valley. De portes endins, fa evidents els avantatges i els inconvenients del sistema de treball adoptat.
Tal com era previsible, l’entusiasme general per la disponibilitat de la web de Twitter en català ha deixat pas a un dels esports més populars del país: l’autoflagel·lació. En lloc de felicitar-nos per l’èxit assolit -segons Twitter ’n’ Català, ahir ja havien canviat d’idioma 11.613 usuaris-, hi ha qui prefereix rondinar per la qualitat de la traducció. Aquesta és una conseqüència del procediment que s’ha fet servir, el crowdsourcing , cada vegada més habitual en el contingut digital.
Temps era temps que els creadors de serveis, aplicacions i contingut n’encomanaven la traducció a professionals abans de comercialitzar-los en mercats d’idioma diferent a l’original. En el sector tecnològic, així acostumen a fer-ho Google, Microsoft, Apple, Nokia i BlackBerry, entre altres empreses. Però vet aquí que Facebook va descobrir el febrer del 2008 que, a més de fer treballar de franc els usuaris per nodrir-se de missatges, fotos i vídeos, també els podia demanar que traduïssin la web, mitjançant una aplicació per fer-ho dins de la mateixa plataforma. I va colar: en poques setmanes va quedar a punt per publicar la versió espanyola de Facebook. El sistema els va funcionar tan bé que el van aplicar a molts altres idiomes, i al desembre ja en tramitaven la patent.
El crowdsourcing aplicat a la traducció consisteix en això: posar a disposició dels teus usuaris les eines digitals que necessiten per traduir ells mateixos el teu producte al seu idioma. Es trien les paraules més significatives i freqüents del document i es demana a tothom que proposi la seva traducció o que voti per una de les que algú ha proposat abans. La versió més acceptada guanya i s’adopta per formar el glossari del projecte. A continuació s’aplica aquest glossari a la resta del contingut, es trosseja en fragments petits -paràgrafs, frases- i es repeteix el procés. El resultat és el que surt publicat.
Eines de traducció
Les eines industrials d’assistència a la traducció -DejaVu, Trados, Translation Manager- ja apliquen aquest procediment, però només hi intervenen traductors professionals. Els traductors automàtics -com el de Google- també van ajustant les seves respostes comparant les versions en diversos idiomes de les pàgines web que conté el seu immens arxiu.
En canvi, en les traduccions assembleàries -expressió que agafo de Quim Monzó- com la de Twitter també hi intervenen usuaris que hi posen molt bona voluntat, però sovint no tenen experiència en l’ús d’aquestes eines, que fan més difícil veure el context. Per això, el que en uns llocs de la web és un tuit, en altres es diu piulada , i segons la quantitat de persones que reenvien el teu tuit, el que han fet es retuitejarte o repiular-te. També hi ha un excés de majúscules inicials, calcades del text original anglès, i construccions excessivament literals, que amb una revisió podrien sonar molt més catalanes. Alguns casos arriben a afectar la funcionalitat del servei: el vía que s’afegeix automàticament al final dels tuits que es generen quan fem clic al botó de Twitter per enviar un article s’ha convertit en a través de , ocupant sense necessitat sis caràcters més dels valuosos 140 que té com a màxim un tuit.
Afortunadament, els serveis web són organismes dinàmics que van afegint i modificant funcions, i aquestes també s’hauran de traduir. Els 5.000 voluntaris que han participat fins ara, i els que s’hi vulguin afegir, poden seguir aportant traduccions a la plataforma, i les correccions que assoleixin prou acceptació acabaran aflorant públicament. Més encara quan es posin en marxa els projectes de traducció de les aplicacions per a dispositius mòbils, molt importants perquè 6 de cada 10 usuaris de Twitter ja hi accedeixen des de terminals de butxaca.
Resultat raonable
I, en tot cas, cal dir que el resultat obtingut fins ara no és pitjor que el de moltes traduccions comercials de productes i serveis que empreses d’altres llocs del món compren a agències globals que les subcontracten a agències locals que les encomanen a traductors poc qualificats, disposats a acceptar els honoraris que queden un cop descomptats els marges de tants intermediaris. I no és estrany veure productes de baix cost amb el manual traduït amb Google Translate. És el signe dels temps.
Sigui com sigui, els sistemes de traducció mitjançant crowdsourcing són una indústria en expansió. Les agències comercials ja els fan servir per subhastar feines entre traductors. I els creadors de serveis d’internet poden contractar aplicacions com Smartling i Get Localization per oferir als seus visitants l’opció de traduir-se ells mateixos la web. OneSky ofereix el mateix, però als creadors d’aplicacions mòbils, un segment que no para de créixer.
El català és el primer idioma que Twitter adopta sense que hi hagi un estat al darrere. La fita ens farà molt més visibles com a comunitat diferenciada a Silicon Valley, que és on es cou el futur immediat de la xarxa. Cal tenir en compte que moltes de les empreses emergents d’internet comparteixen un cercle relativament reduït d’inversors, i si ells veuen que una de les seves participades amplia amb èxit el seu abast lingüístic, incitaran les altres a imitar-la. Ahir es va saber que Tumblr, una altra important xarxa de microblogs, té previst obrir la versió en català aquest mateix 2012. Al darrere podrien anar serveis com LinkedIn, Instagram i WhatsApp. Només cal que els seus usuaris es proposin fermament aconseguir-ho.
Autor: Jesús Nogues
Cacera del Tresor adreçada a l’alumnat de l’Aula d’Acollida de Cicle Superior de Primària i de Primer Cicle d’ESO. Aquesta Cacera del Tresor té com a objectiu fomentar l’aprenentatge del tema de les Compres.
La proposta de treball planteja un viatge pel món de les compres i les botigues. Les preguntes que estructuren la tasca plantegen una gran varietat d’activitats i de recursos. També es contemplen diferents nivells d’aprenentatge en algunes activitats. La gran pregunta proposa un activitat pràctica de síntesi dels continguts treballats.
Els materials de suport posen a l’abast de l’alumnat una gran varietat d’activitats i recursos: ús del processador de textos, vídeos, imatges, tècniques de dibuix, diccionari en línia, activitats clic, treball de camp, etc.
Els Agents Antirumors són les persones que s’han format en eines i habilitats per combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural a la ciutat de Barcelona. Formen part de la Xarxa BCN Antirumors.
