La greu decisió de les escoles

Antoni Bassas

Crec que va ser Jordi Portabella qui, quan se li va preguntar durant la campanya pel bilingüisme, va explicar que aquest era un concepte del segle XX. Que al XXI, la societat catalana és multilingüe.

És a causa d’aquesta diversitat que em sembla molt pertinent que el nou decret d’ordenació d’educació primària permeti que siguin les escoles les que triïn el temps que dedicaran al català, al castellà o a l’anglès depenent de la realitat sociolingüística. Sense pretendre-ho, doncs, les escoles ens dibuixaran el mapa d’usos de llengües, que és un mapa que a Catalunya va canviant tan ràpidament com el del temps.

¿Què passarà ara? ¿Quina llengua decidiran reforçar les escoles? Doncs m’aventuro a dir que serà el català. Però diré més. Hauria de ser el català. Perquè només des de la mala intenció es pot negar que el català continua sent la llengua en minoria.

Fins i tot a ciutats tan presumptament catalanoparlants com Olot (posats a fer servir el famós exemple), però posin-hi Vic o Tremp, la quantitat d’alumnes procedents del Magrib, del Pakistan o de Sud- amèrica és tan gran que el català torna a estar en minoria i necessita un reforç, si volem que sigui la llengua en què els nouvinguts adquireixin la nova ciutadania.

No només en llocs com aquests. Estic segur que a algú de vostès els ha passat que el català és la llengua que es parla a casa i a l’escola, i, en canvi, els fills, de ben petits, es passen al castellà al pati, recreen les escenes d’una pel.lícula en castellà o arrufen el nas quan se’ls proposa de triar la versió catalana de Harry Potter. Amb l’agreujant que això que passa ara amb els nens de preescolar no passava tant amb els seus germans, que només són vuit o deu anys més grans. La pressió ambiental del castellà ha augmentat i, per tant, els nens tenen moltes més eines imperceptibles per acabar-lo dominant, a part del seu indiscutit estudi a les aules.

Apassionant la responsabilitat que recau sobre els equips directius docents. No tan gran, però, com la de tots plegats. El futur de la llengua depèn dels seus parlants, i el català només ens té a nosaltres.

elperiódico.cat