La greu decisi贸 de les escoles
Antoni Bassas
Crec que va ser Jordi Portabella qui, quan se li va preguntar durant la campanya pel biling眉isme, va explicar que aquest era un concepte del segle XX. Que al XXI, la societat catalana 茅s multiling眉e.
脡s a causa d鈥檃questa diversitat que em sembla molt pertinent que el nou decret d鈥檕rdenaci贸 d鈥檈ducaci贸 prim脿ria permeti que siguin les escoles les que tri茂n el temps que dedicaran al catal脿, al castell脿 o a l鈥檃ngl猫s depenent de la realitat socioling眉铆stica. Sense pretendre-ho, doncs, les escoles ens dibuixaran el mapa d鈥檜sos de lleng眉es, que 茅s un mapa que a Catalunya va canviant tan r脿pidament com el del temps.
驴Qu猫 passar脿 ara? 驴Quina llengua decidiran refor莽ar les escoles? Doncs m鈥檃venturo a dir que ser脿 el catal脿. Per貌 dir茅 m茅s. Hauria de ser el catal脿. Perqu猫 nom茅s des de la mala intenci贸 es pot negar que el catal脿 continua sent la llengua en minoria.
Fins i tot a ciutats tan presumptament catalanoparlants com Olot (posats a fer servir el fam贸s exemple), per貌 posin-hi Vic o Tremp, la quantitat d鈥檃lumnes procedents del Magrib, del Pakistan o de Sud- am猫rica 茅s tan gran que el catal脿 torna a estar en minoria i necessita un refor莽, si volem que sigui la llengua en qu猫 els nouvinguts adquireixin la nova ciutadania.
No nom茅s en llocs com aquests. Estic segur que a alg煤 de vost猫s els ha passat que el catal脿 茅s la llengua que es parla a casa i a l鈥檈scola, i, en canvi, els fills, de ben petits, es passen al castell脿 al pati, recreen les escenes d鈥檜na pel.l铆cula en castell脿 o arrufen el nas quan se鈥檒s proposa de triar la versi贸 catalana de Harry Potter. Amb l鈥檃greujant que aix貌 que passa ara amb els nens de preescolar no passava tant amb els seus germans, que nom茅s s贸n vuit o deu anys m茅s grans. La pressi贸 ambiental del castell脿 ha augmentat i, per tant, els nens tenen moltes m茅s eines imperceptibles per acabar-lo dominant, a part del seu indiscutit estudi a les aules.
Apassionant la responsabilitat que recau sobre els equips directius docents. No tan gran, per貌, com la de tots plegats. El futur de la llengua dep猫n dels seus parlants, i el catal脿 nom茅s ens t茅 a nosaltres.
elperi贸dico.cat








