SMS en català. Pautes fàcils i ràpides per escriure missatges de mòbil. Passa-ho!
Un llibre de Caterina Canyelles i Margalida Cunill
Caterina Canyelles i Margalida Cunill
Edicions 62, 2005
ISBN 84-297-5561-6
SMS en català és un manual de setanta-cinc pàgines amb tipografia optomètricament generosa i prové del curs impartit per les joves filòlogues Canyelles i Cunill a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent.
Es tracta, com remarca el subtítol, d’unes “pautes fàcils i ràpides per escriure missatges de mòbil”, però va molt més enllà dels diccionariets d’emoticones que han sovintejat en espanyol.
L’editor hi ha afegit un “passa-ho” que busca la complicitat quasi política dels lectors i ha auspiciat una presentació de línia clara amb quadres sinòptics que no defugen el format apaïsat quan convé.
Tot plegat, tal com ja permet copsar el pròleg de Joan Melià, es tracta de penetrar al territori verge de l’abreviació SMS amb un cert criteri lingüístic, normativitzar-lo sense paranoies, demostrar que alguns calcs habituals de l’espanyol són millorables i constatar que hi ha vies expressives genuïnes del català que compleixen el principi d’economia radical que regeix aquesta selva.
Escriu Melià: “¿El primitiu K7 pot fer costat a l’LP en altres llengües? ¿900 pot significar no ho sents en cap altra llengua? Si el català ofereix solucions que no es troben en altres llengües, segur que els catalanoparlants hi acudiran, de la mateixa manera que els immigrants usen la llengua de la societat que els acull si hi poden fer coses que sense usar-la no podrien”.
Doncs això és el que fan les professores Qnill i Knylls: demostrar que les solucions del català poden excel·lir en àmbits tan propis de l’univers SMS com la intimitat (lstimo), la prospectiva (com qdm?) i la franquesa (t 1 bon ql!).
La seva proposta inclou nombrosos exemples d’abreviacions principals, secundàries, poc recomanades i no recomanades per al català. Entre aquestes últimes, encara que contravinguin el principi general d’economia, consideren que no es pot prescindir de cap manera de la doble l ni de la ny.
També conserven les dobles ss o rr i la r a final de mot. Això sí, es renuncia als accents, guions i apòstrofs, cau la e (no mprenyis +), primen la k (stic knsat) i la q (la qlpa s tva), aposten pels dígits com 9se (no ho sé), a10, cur7, 6plau, +3) i dediquen especial atenció a la desaparició de la neutra, sobretot quan afecta als pronoms febles.
Els qui, dia a dia, sentim la pulsió elegíaca vers aquestes partícules meravelloses de la nostra llengua no podem deixar d’emocionar-nos davant la segona ena de l’últim missatge que figura al quadre sinòptic de les pàgines 34 i 35 del llibre: no n vols kp? (no en vols cap?). Tant se val que la e caigui. Mentre hi hagi ena hi haurà esperança.
Font: Vilaweb
