Article anterior
Cultura Lliure: el cas brasiler
Posted On 28 maig 2006
Comment: Off
Gilberto Gil (Foto CC-BY Joi Ito)
Gilberto Gil
El Ministre brasiler ha estat a Barcelona, en visita oficial, convidat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest va ser el discurs sencer a l’Internet Global Conference.
En un temps avui remot, quan als ordinadors els dèiem de cervells electrònics, jo cantava en una composició meva que ells feien quasi tot. Temíem potser un fantasiós domini de les màquines i de la racionalitat per sobre dels nostres somnis i fantasies. Jo ressaltava que ells eren muts, no caminaven, no tenien sentiments, encara més, teníem por d’haver de conviure amb un món geomètric de formes i emocions a la freda i distant nit dels números.
Avui, aquí, en aquest congrés internacional de l’Internet, percebem amb felicitat que avancem contra els descamins del sentit històric, com deia Nietzche, contra el desmesurat gust pel progrés – em detriment del ser i de la vida – contra l’insensat desplaçament de totes les perspectives.
Contràriament a totes les nostres pors de ser engolits per les màquines, albirem en els avanços de les tecnologies digitals, especialment a l’Internet, possibilitats d’un món més ric en les relacions humanes, més ric en la preservació de les diversitats culturals, més ric en la democratització del coneixement i més transparentment ètic.
La ciutadania ha conquistat victòries sobre la centralització (centralisme) tecnològica. Els llibertaris del ciberespai han passat a operar com a línia evolutiva en el procés de la construcció de noves solucions. La comprensió de les convergències tecnològiques digitals com a font de més provable llibertat i unificació de la humanitat troba aliat en les profecies prometedores de la nova demografia: Per un costat, més gent, més massa crítica afectiva/intel·lectual, més desig virtual, més compromís col·lectiu i mutu, més vigilància consensual.
Per altra banda, més velocitat digital, més gran (major) possibilitat d’accessos, major comunicabilitat, major mobilitat, major abast cultural, ampla co-responsabilitat inclusora. Arribem aquí perquè militants de la contracultura passaren a veure en l’ordinador un instrument revolucionari de transformació social i cultural. O sigui, el que veiem avui al món, a la dimensió informàtica, digital, té el seu punt de partida en el moviment llibertari de la contracultura. Rés més natural, per tant, d’aquesta perspectiva política-cultural, que el moviment a favor del programari lliure, de la inclusió digital, de una política pública de banda ampla, dels instruments de realització de les xarxes virtuals i remotes, de la acceleració i multiplicació d’intercanvis i de formes més intenses, més radicals, més innovadores de l’exercici de llibertat de pensament, d’expressió i de creació.
La revolució digital ens ha posat davant d’algunes paradoxes. Una d’aquests paradoxes és la convivència quotidiana entre el més arcaic discurs polític, la més bizantina forma i limitat accés als continguts, la més antiga i superada agenda, i les formes contemporànies d’accés interactiu i instantani a pràcticament tot el coneixement humà. Vivim un moment de canvi de paradigma, el punt de mutació. Vivim entre el analògic i el digital, entre (la falç i el martell) i els fluxos virtuals. Hi ha espai i probablement sentit en tot això, potser perquè el impuls bàsic del canvi, de la transformació i del progrés estigui, o hagi estat, un dia, a la gènesi de tots els moviments de contestació de l’ordre i de construcció de nous ordres. El impuls fonamental de superació, d’aventura i de peregrinació que s’ha fet i es fa present a cada pas endavant de la humanitat.
Tots aquí saben que sóc un defensor, i més que un defensor, un practicant, un usuari, un entusiasta, del programari lliure, dels instruments de realització de xarxes virtuals i remotes, dels programes d’inclusió digital, de l’acceleració i de la multiplicació de intercanvis i de les formes més intenses, més radicals, més innovadores d’exercici de la llibertat de pensament, d’expressió i de creació. Tots sabem que la eradicació de la pobresa i la inclusió social estan entre les més altes prioritats del govern del president Luiz Inácio Lula da Silva. Creiem que les noves tecnologies d’informació i comunicacions són, al Brasil, instruments indispensables en la recerca del desenvolupament cultural, social i econòmic.
Cultura i desenvolupament són conceptes i processos necessàriament entrelligats. El gran economista Celso Furtado, ex-ministre de Cultura del Brasil, deia que desenvolupament requereix invenció i es constitueix en acció cultural. Totes les innovacions són elements culturals. Tot coneixement, que és la clau de la economia contemporània, és cultural.
Avui es troba definitivament consolidada a l’agenda internacional el debat sobre el paper de les tecnologies. Es consagra la noció de que l’evolució tecnològica no es justifica per si sola: S’ha de donar en benefici del benestar dels pobles i del desenvolupament dels països.
En estreta col·laboració amb organitzacions de la societat civil i partenairs del sector privat, el govern brasiler, al llarg dels últims tres anys i mig, desenvolupa importants iniciatives a l’àrea d’inclusió digital. Es destaquen el Casa Brasil (programes de telecentres comunitaris dirigits a poblacions marginalitzades) i el Gesac – Governo Electrònic/Servei d’Atenció al Ciutadà (projecte basat en accés a banda ampla via satèl·lit, dirigit a poblacions de zones remotes). El programa del PC Per a Tots que ja ve amb programari lliure de fàbrica, a preus populars i que incrementà la venda d’ordinadors al Brasil en 40%. El Brasil fou escollit per a ser un dels països a implantar el programa Ordinador de 100 dòlars de Nicolas Negroponte. A part d’això, el jove hacker brasiler Marcelo Tossatti fou contractat amb el mantenidor del kernel (i per tant del cor) d’aquest programa innovador.
País en desenvolupament de dimensions continentals, amb important contingent d’exclosos digitals, el Brasil necessita buscar productes innovadors i valorar solucions tecnològiques basades en models alternatius de llicencies i en plataformes obertes. El Brasil té avui prop de 30 milions de persones amb accés al ordinador; el que significa, en una població de 170 milions, un llarg camí a recórrer. El programari lliure i obert és econòmic, segur i permet el desenvolupament col·laborador, el compartir el coneixement i la autonomia tecnològica. És alternativa essencial per a països en desenvolupament que, com el Brasil, lluiten amb escassetat de recursos per a polítiques públiques prioritàries de inclusió i autonomia digital.
Els avantatges del programari lliure són nombrosos, variant de la reducció de despeses a la generació de llocs de treball. La Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, al incloure, sigui als documents de Ginebra o sigui als de Tunis, el programari lliure i obert, reconeix la importància d’un instrument d’eficàcia indiscutible a la reducció del hiatus digital entre països desenvolupats i en desenvolupament. El Brasil acumula experiència important en el desenvolupament de programari lliure i de codi obert, que ha compartit amb altres països de Àfrica i de Amèrica Llatina, amb els quals desenvolupa programes de cooperació per a la inclusió digital, sobretot al camp de la educació i cultura. La Cimera de la Societat de la Informació portà a la discussió el accés dels països en desenvolupament els mecanismes de decisió capaços d’influenciar el avanç tecnològic i el desenvolupament de l’Internet. Per motius històrics, la infraestructura i els sistemes centrals de funcionament de l’Internet no són gestionats en consonància amb els principis de multilateralisme, transparència i democràcia. L’Internet té avui capil·laritat mundial; la seva gestió, entretant, encara està lluny de ser transparent i inclusiva. La Cimera de la Societat de la Informació ha contribuït per a re-avaluar tal situació, al incorporar, de manera irreversible, a l’agenda internacional, el tema de la governança de l’Internet. El Brasil té la satisfacció d’haver actuat activament per a aqueix resultat, treballant per una regulació que garanteixi la major llibertat possible per a l’internet i els internautes.
Trobem, en aquest començament de segle, la més important, i també la més interessant, i la més actual de les batalles polítiques. La batalla provocada pel fantàstic desenvolupament de les tecnologies digitals. És clar que hi ha una revolució francesa, o varies revolucions franceses, a fer al planeta, sigui dins els països, sigui al comerç internacional. Encara ens enfrontem no només amb discursos del Segle 19, sinó també amb realitats del Segle 19. Però no podem menysvalorar(secundaritzar) el present. I el futur. Per compte de la convergència de les tecnologies, un fenomen digital, totes les qüestions vitals per al desenvolupament de la humanitat han convergit cap a camps comuns, sobrepostos. Tots els fòrums internacionals tracten de pràcticament totes les qüestions. No existeixen més les fronteres clares del món analògic. Drets d’autor, patents, atur, accés al coneixement, diversitat cultural, privadesa, seguretat, salut, fam… en fi, totes les qüestions estan sent discutides a tots els fòrums. Es tracta, com he dit, de la més important, i també de la més interessant, i la més actual de les batalles polítiques, de la economia i de la vida social.
Aquest escenari pot significar un canvi a les formes de producció i difusió de la subjectivitat humana, capaç de transformar inclús els conceptes de civilització i desenvolupament que usem actualment. Pot haver impacte més profund, i més llibertari, que aquest? Estic parlant de la construcció de territoris amples i perennes, i no només temporals, de igualtat i pluralitat. El més fascinant és que aquest moviment, aquesta marxa de les multituds contemporànies globals, un moviment que assumeix formes variades, amb banderes variades, ha sorgit de la pròpia societat, de individus que s’associen em progressió quàntica, a través de xarxes pròpies, i no de les empreses, dels partits, dels sindicats, en fi, dels mitjans tradicionals de representació i de articulació. Això implica un canvi estructural, no només en el contingut, sinó en la forma i en el procés, que es reflexa en el que es diu, en el que es proposa, i també en com es diu, com es connecta.
El treball està canviant radicalment, i també la forma com es pensa, com es crea, com s’estima, com s’intercanvia i com es governa. I tot això ha ocorregut de manera descentralitzada i ampla. Es tracta de la resultant del treball individual i col·lectiu de gent amb interessos, visions i bagatges culturals diferents, que ha decidit treballar, algunes vegades de franc, recreant el sentit de la paraula treball, per a que més i més persones, al món sencer, es tornin pilots dels seus propis destins i realitzin el seu potencial humà, sigui a la vida (convivència) diària, sigui en la producció, sigui en la creació. Es tracta de compartir, en última instància una revolució ètica. Ja tenim al Brasil, una ampla experiència acumulada al camp del programari lliure, de la inclusió digital i de la constitució de territoris autònoms i articulats de reflexió, producció i difusió cultural. Hi ha milers de projectes, prototipus, xarxes i fins i tot una producció acadèmica significativa. Ara, aquesta ampla mobilització de intel·ligències i sensibilitats desemboca al propi govern.
Vet aquí un altre aspecte fascinant del que estem vivenciant. El govern federal brasiler, i també alguns governs locals, com els governs de dues ciutats del estat de Rio de Janeiro, els governs (municipals) de Nova Iguaçu i de Piraí, que han abraçat la causa, transformant la cultura digital, les pràctiques digitals, les connexions digitals lliures, en una de les seves polítiques estratègiques. Al ministeri (de Cultura) estem desenvolupant un laboratori de coneixements lliures, coordinat por Cláudio Prado i articuladors de varis grups de la societat civil, responsable per la dimensió de cultura digital als punts de cultura, un projecte que porta tecnologia del segle 21 per a comunitats que encara estan vivint realitats del segle 19. Capacitem aquestes comunitats en l’ús de multimèdia en programari lliure per a que puguin interaccionar de forma plena en totes les formes que l’Internet possibilita. Text – hipertext, imatge gràfica, so-música, vídeo i programació de programari. Busquem ajudar-los a ser autònoms en tecnologia digital. Per a que no depenguin de governs i de ningú.
Estem aprenent, nosaltres el govern, a treballar amb la societat civil. Individus i col·lectivitats de regions remotes i aïllades estan descobrint el ciberespai com un nou territori que canvia la noció geogràfica del “centre del món” oferint real oportunitat de una vida “glocal”: una convivència saludable entre la globalització del coneixement i dels accessos a la informació i el enfortiment i fixació de la extraordinàriament rica vida cultural local. En aquesta dimensió estem veient, als punts de cultura, la cultura digital com a eina capaç de revertir la mort de la diversitat cultural. L’indi a l’Amazònia que produeix cistelles pot comunicar-se i ser vist treballant per persones de qualsevol lloc del món i pot inclús vendre les seves cistelles de palla directament a qui està interessat en la qualitat del seu treball. Aquesta transacció comercial elimina una dotzena de intermediaris i això pot significar per al indi guanyar 100 vegades el que guanya avui i el comprador pagar desenes de vegades menys. Això valoritza el seu treball no sols a la dimensió simbòlica sinó a la dimensió financera. Una revolució extraordinària. Les pròpies iniciatives de la societat, del tercer sector, es troben avui en una nova alçada (en un altre nivell), més madures, més consistents. És amb alegria, per tant, que hem de saludar les experiències d’inclusió digital, d’adopció del programari lliure i de canvi del concepte (i de la gestió) de la creació intel•lectual, així com els debats sobre l‘impacte de la revolució digital en tots els camps.
Penso, per exemple, en la qüestió dels drets connexos, amb les noves formes de llicenciament i gestió de continguts, a exemple del moviment Creative Commons, que obre perspectives totalment noves per a creadors i fruidors d’art i entreteniment, formes oxigenades, no corporatives, progressistes mateix, en temes històricament empresonats per la ortodòxia analògica reaccionària. El Brasil pot i ha d’aprofitar aquest context favorable, en que més i més persones desperten per als reptes que les noves mídies i les velles injustícies ens posen, en que el propi govern incorpora el programari lliure i el que ell representa com a prioritat, per a emprendre passos concrets en el sentit de la ampliació dels territoris d’inclusió digital, d’igualtat digital, de justícia digital.
No es tracta, com he dit, de un moviment “anti”, sinó de un moviment “pro”, o sigui, a favor de la valorització i de la disseminació de una nova ciutadania global, de la capacitat d’autodeterminació de les persones, de noves formes d’interacció i articulació, de la llibertat real de producció i difusió de la subjectivitat, de la recerca del saber, de la informació, del exercici de la sensibilitat i de la col•lectivitat.
Penso en un ampli moviment nacional i internacional per a la disseminació de la cultura lliure a través del programari lliure, per el abaratiment del maquinari, per la construcció de xarxes i territoris autònoms de connexió entre persones i grups, per la implantació d’espais públics d’accés wi-fi a l’Internet, per la globalització del coneixement i de l’art, per la defensa de la diversitat cultural i per la llibertat dels intercanvis múltiples. En fi, treballem per una política pública de banda ampla i autonomia digital del ciutadà i de les comunitats.
Un moviment, en fi, per la disseminació de la ètica hacker, que no es confon amb les accions dels crackers. Vostès saben que hi ha al planeta una comunitat, una cultura compartida, de programadors, investigadors, creadores i pensadors, la història de la qual es remunta als primers experiments de miniordinadors, i que ha permès la creació de l’Internet i de varies experiències de canvi.
Aquesta comunitat, aquesta cultura, no es restringeix més al programari. La postura hacker, una postura humanista, que busca la construcció de la nova ciutadania de la societat de la informació, aquesta postura està present avui a la música, als mèdia, a les ciències humanes, als projectes socials i als governs, constituint una forma actual i transformadora de veure el món, d’encarar els reptes del present.
Els hackers creen, innoven, recerquen, allarguen i aprofundeixen el saber. Resolen problemes i tenen una creença radical en el compartir d’informacions i experiències. Exerciten la llibertat i la ajuda mútua i voluntària. La nostra convocació global ha de portar aquest esperit a totes les dimensions possibles de la vida humana, en especial a les accions d’inclusió digital i generació de renda, feina i ciutadania.
Jo, Gilberto Gil, ciutadà brasiler i ciutadà del món, ministre de la cultura del govern brasiler, músic, treballo al ministeri i en la música, en tots els quefers i pensars (pensaments) que formen la meva existència, sota la inspiració de la ètica hacker, preocupat amb les qüestions que el nostre món i el nostre temps ens posen, i les seves paradoxes, les seves contradiccions, les seves virtuts i les possibilitats.
En una de les meves primeres intervencions públiques com ministre, vaig dir que el Ministeri de Cultura passaria a ser l’espai de la experimentació, el territori de la creativitat i de la invenció, l’escenari dels llenguatges innovadors i de les accions transformadores, un signe viu d’aventura i gosadia. Així ha estat. Així serà.
Hem de tenir en ment la noció de que vivim en un estat de flux, i que qualsevol intent d’interrompre’s el procés que s’inicià amb la revolució tecnològica serà en va. El cibercarrer pel qual viatgem avui es torna cada vegada més el camí de la transformació, de la inclusió, de possibilitats enriquidores del pensar i del fer humans.
Aquí estem buscant partenariats, compartir, volent aprendre amb vosaltres i oferint la nostra experiència del desenvolupament local a través de l’ús de les tecnologies digitals als punts de cultura como un laboratori de experimentacions de noves formes d’autonomia local.
La meva presencia aquí a Catalunya, celebra la fantàstica batalla per la cultura local que aquí es desenvolupa fa segles. Símbol de la valorització de la diversitat com valor cultural de la major importància. Celebra també el moviment de les comunitats autònomes de la Espanya a desenvolupar polítiques públiques en que el coneixement de tots els sabers siguin un dret de la societat. Celebra la lluita per la cultura lliure que aquí i al Brasil prioritzem de forma conscient.
Traducció: Josep Zarzuela i Serrat. Aquesta obra és lliure i està sotmesa a les condicions d’una llicència Creative Commons Reconeixement-SenseObraDerivada.
