Article anterior
Cartes al meu fill. Un català de soca-rel, gairebé
Posted On 26 oct. 2012
Comment: Off
Saïd El Kadaoui va néixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobretot d’intel·ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d’una.
«Sovint em diuen que no semblo marroquí, com si m’estiguessin dient un compliment, una floreta. “I per què t’enfades, noi, si jo volia alegrar-te el dia?”, em va dir una vegada una senyora. Durant l’adolescència em molestava molt, moltíssim, que, per una banda, no es deixés de gratar la nafra de la diferència estigmatitzant i, per l’altra, se m’intentés recompensar disfressant-me d’un europeu autèntic o, millor, d’un quasi europeu.»
Saïd El Kadaoui va néixer al Marroc el 1975 i viu a Catalunya des dels set anys. Ara dirigeix al seu fill Elies unes cartes carregades de tendresa, ironia i humor, però sobretot d’intel·ligència i esperit crític. Una visió nova i valenta de les migracions, la relació entre nosaltres i els altres, la identitat personal i el sentiment de pertinença a una cultura, o a més d’una.
«El que fa més por de la persona diferent no és la seva diferència, sinó que s’assembli a nosaltres. Reconèixer això voldria dir que avui ets tu el foraster, però demà ho podria ser jo.»
