Acolliment

LUIS MORALES OROZCO

Español

Entenem per acolliment, la rebuda i hospitalitat que ofereix la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies que ja estan treballant i/o participant en el centre educatiu) a totes les persones que s’incorporen per primera vegada al centre: alumnat i les seves famílies, professores i professors nous i personal de suport.

L’hospitalitat és un valor transcultural (existeix, d’alguna manera, en totes les cultures), i afavoreix la convivència. Per això, és de gran importància desenvolupar el sentiment de pertinença a l’estructura educativa que representa el centre escolar.

I això és vàlid tant per a l’alumnat o les seves famílies com per al professorat de recentment incorporació. Una convivència harmònica influirà positivament sobre la construcció de la personalitat dels nostre alumnat i diversos estudis han comprovat que millora també el rendiment escolar i el desenvolupament d’habilitats cognitives. Si les famílies se senten part del procés educatiu dins de l’espai escolar, podran col·laborar de manera més eficaç en els progressos dels seus fills i filles. Pel que fa al professorat, sabem la importància de no sentir-se sol davant les dificultats de l’aula. Els plans d’acolliment, han de, per tant, anar dirigits a tota la comunitat educativa, i no tan sols a l’alumnat immigrant i a les seves famílies.

Es tracta de dissenyar entorns escolars que estimulin la participació, les relacions interpersonals positives i el gaudir durant el procés d’ensenyament-aprenentatge (amb el seu corresponent èxit escolar) per a tots i totes. El pla d’acolliment ofereix nous espais i oportunitats de desenvolupament personal, social i professional, en condicions d’igualtat.

Sembla evident subratllar la importància de l’aspecte general del centre, aules i espais comuns. Un centre educatiu ha de ser, alhora, un lloc en el qual es gaudeix.

Cal que transmeti alegria, diversitat, disponibilitat, i reflecteixi el paper de cadascu i el seu lloc en el mateix.

Pel que fa a les famílies, caldrà evitar que la seva relació amb el centre educatiu s’associï exclusivament a situacions problemàtiques. És necessari establir canals que permetin a les famílies rebre el millor que els pugui aportar la comunitat educativa i retornar a aquesta comunitat el millor de si mateixes. És a dir, el centre educatiu ha de convertir-se en un espai públic de participació i aprenentatge per a tota la comunitat.

I pel que fa a l’alumnat, estem d’acord amb Maria José Díaz Aguado (2006) que el professorat hauria d’evitar, des del principi, convertir-se en un Pygmalió que intenti modelar als seus alumnes com si fossin una escultura perquè s’ajustin a la seva idea d’alumne model, impedint-los així desenvolupar la seva pròpia identitat.

Tot el contrari, seria aconsellable que es partís de la riquesa de la diversitat a l’aula per reflexionar sobre la millor manera d’exercir la seva pràctica docent i aconseguir més eficàcia.

El pla d’acolliment és un projecte de centre, en el qual tot el claustre ha de veure’s involucrat. Si així ho requereix, pot comportar una transformació a nivell d’organització dels recursos humans i materials existents.

ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

Preparació dels espais físics

– Cartell de benvinguda en totes les llengües presents en el centre educatiu.
– Informació multilingüe i icònica de les diferents dependències
– Mapamundi destacant els països d’origen de l’alumnat.
– Panell amb fotos de tot l’alumnat, on es van incloent la de qui s’incorpora al llarg de l’any.
– Cartells amb mapes i informació bàsica dels països d’origen de l’alumnat.
– Paraula «hola» en totes les llengües possibles al llarg dels passadissos.
– Decoració amable del Centre: plantes, exposició permanent de treballs gràfics realitzats per l’alumnat, colors alegres, etc.
– Traduccions en totes les llengües presents en el centre de documentació i informació sobre el funcionament del mateix.
– Visita guiada pel centre per a qualsevol persona recentment incorporada.
– Protocol d’actuació per a presentació del nou professorat als seus col·legues i del nou alumnat i les seves famílies als tutors i tutores.

Activitats a l’aula

Concha Moreno (2004) i el Col·lectiu Amani (2004) ofereixen una gran varietat d’activitats d’acolliment a l’aula per a alumnat recentment incorporat.

Com a proposta addicional, suggerim confeccionar una «fitxa personal», en grandària A3, de cada alumne i alumna, tal com proposem en el model adjunt.

Fitxa

Fitxa

S’enganxaran a les parets de la classe, a l’altura dels seus ulls (perquè les puguin consultar en qualsevol moment) i de forma permanent. Es pot posteriorment realitzar treballs de recerca sobre els gustos, preferències, llocs de residència, etc. dels membres de la classe. Una manera de procedir és, per exemple, confeccionar un “Bingo” entre tots. Per a això es preparen fitxes amb preguntes sobre característiques personals. Es formen equips de 2 o 3 membres i se’ls dóna una còpia del qüestionari. Hauran de buscar, consultant les fitxes personals exposades en les parets, qui posseeix aquesta característica. Cada vegada que s’incorpori un alumne o alumna nova, es confeccionarà una fitxa nova.

Classes d’espanyol per a mares i pares

Una de les dificultats amb les quals es troba l’alumnat de recentment incorporació és la de la llengua d’instrucció. Si aquesta llengua és nova per a ell o per a ella, ho és, també, per a les seves famílies. Dins del pla d’acolliment a les famílies, proposem en una primera fase, classes de lectoescriptura en la llengua d’instrucció, perquè puguin facilitar aquestes mateixes habilitats instrumentals als seus fills i filles. Superada aquesta etapa, que sol coincidir amb el primer trimestre del curs, es passa a una metodologia pròpia de l’ensenyament de llengua i cultura per a estrangers. Paral·lelament, s’ofereix qualsevol informació requerida perquè puguin ajudar als seus fills en la realització de les tasques.

Tallers de llengües maternes en horari extraescolar

Amb l’objectiu d’afavorir el manteniment de les llengües maternes de l’alumnat estranger, es dedica una partida pressupostària a l’organització de tallers de llengües maternes, en horari extraescolar, impartides per especialistes i obertes a l’alumnat en el seu conjunt.

Jornades de convivència de pares, mares, alumnat i professorat

Es poden celebrar en sessions extraescolars davant d’un cafè o en caps de setmana en espais adequats (per exemple, granges escoles amb els seus corresponents monitors). Es tracta que els nens i nenes estiguin fent activitats amb monitors mentre les famílies i els professors i professores puguin realitzar tallers de formació i habilitar espais informals de trobada per reforçar els llaços de la comunitat i de les famílies entre si.

Referències bibliogràfiques

AMANI (2004): La escuela intercultural: regulación de conflictos en contextos multiculturales. Concienciación, negociación, confrontación. Los Libros de la Catarata. Madrid.

DÍAZ AGUADO, Mª. J. (2006), Educación intercultural y aprendizaje cooperativo. Ediciones Pirámide. Madrid.

MORENO GARCÍA, C. (2004), La enseñanza del español como lengua extranjera en contexto escolar. Un enfoque intercultural de la enseñanza de la lengua, Los libros de la Catarata. Madrid.

Traducció al català: Montserrat Boix/Aula Intercultural
Aquest document forma part del Glossari d’Educació Intercultural editat per FETE-UGT i coordinat pel Col·lectiu Yedra.