L’educació per a una ciutadania intercultural a Catalunya al 2on cicle de l’ ESO. Informe de recerca
Universitat de Barcelona, desembre de 2002
Ens preguntàvem: com pot ajudar l’educació a desenvolupar realment aquesta concepció? Però donar resposta aquest interrogant suposa el coneixement previ de l’estat de la qüestió en contextos multiculturals, es a dir, respondre prèviament a un altre problema bàsic: Quin és el coneixement, la comprensió, les actituds i les pràctiques ciutadanes que tenen els joves de 14 a 16 anys que viuen a Barcelona?
Sorgeixen, de seguida, preguntes com aquestes: Com s’està construint la concepció i la pràctica de la ciutadania dels joves que viuen en societats que es caracteritzen per una progressiva diversitat cultural? Quins efectes produeix en el sentiment de pertinença el saber-se amb o sense status legal de ciutadania en un determinat estat?. Quin reconeixement tenen els col·lectius minoritaris per part dels seus veïns, companys i companyes, respecte a la seva inclusió en la societat on viuen actualment? Quines barreres, dificultats, entrebancs, malentesos troben en el seu procés? A quin concepte de democràcia? A quins valors ciutadans, tendeixen tots i totes independentment del seu origen cultural, la seva llengua familiar, o la situació social on es troben.?
Són preguntes apassionants que ens animen a apropar-nos amb respecte i atenció a la població que omple les aules dels Instituts i fer-nos ressò de les seves inquietuds, idees, prejudicis, afirmacions i perquè no? somnis.
Però, per entendre com s’està construint aquest procés, hauríem de saber com es porta a terme la formació per a la ciutadania als centres educatius de l’ESO. I en aquest punt el professorat d’aquestes institucions així com d’altres persones que donen suport psicopedagògic tenen molt a dir. És ben cert que hi ha altres espais (¡tota la ciutat és o hauria d’ésser educadora!) on segurament l’alumnat troba elements significatius per a construir els seus conceptes i les seves pràctiques. La nostra recerca té uns límits i constitueix tan sols una petita i primera aproximació empírica al tema.1 Aquesta aproximació ens permetrà descobrir les necessitats formatives de l’alumnat i el professorat que hi ha a l’ESO, com una base fonamental per a la construcció de qualsevol pla formatiu en aquest aspecte.
1. Introducció ………………………………………………………………………………. 1
2. Finalitat i objectius de la recerca ……………………………………………….. 3
2.1. Finalitat de la recerca ……………………………………………………… 3
2.2. Objectius ………………………………………………………………………. 3
3. Metodologia ………………………………………………………………………….. 4
3.1. Investigació per enquesta ……………………………………………….. 4
3.1.1. Objectius Generals ……………………………………………………. 4
3.1.2. Metodologia ……………………………………………………………… 5
3.2. Les entrevistes ………………………………………………………………. 7
3.3. Els grups de discussió …………………………………………………… 8
4. Principals resultats de la recerca ……………………………………………….. 9
4.1. La concepció i la pràctica ciutadana de l’alumnat de 14 a 16 anys ………………………………………………………………… 9
4.1.1. El sentiment de pertinença …………………………………………. 9
4.1.2. Concepció de la ciutadania ………………………………………..11
4.1.3. Comprensió de la democràcia. ………………………………….. 18
4.1.4. Desenvolupament del judici crític ……………………………… 20
4.1.5. Convivència i participació ciutadana. ………………………… 21
4.2. La formació per a la ciutadania als centres de secundària ….. 24
4.2.1. La incorporació de l’educació per la ciutadania a l’acció educativa que desenvolupen els centres …………….25
4.2.2. Condicions estructurals i funcionals dels centres ………… 26
4.3. Necessitats Formatives ………………………………………………….. 28
4.3.1. Necessitats sentides pel professorat……………………………..28
4.3.2. Necessitats formatives sorgides de la recerca amb l’alumnat …………………………………………………………………. 29
Referències bibliogràfiques …………………………………………………………. 30 Annexes
Annex 1. Investigació per enquesta
Annex 2. Les entrevistes a l’alumnat
Annex 3. Els grups de discusió amb el professorat